Registre 0001 - Queran
Queran,
aquesta missió és diferent. Vigila, no vull que ens perdem de vista, ja saps
què vull dir. Anar a Mart és com un regal, però que us encomanin un tipus de
missió que ha de quedar en secret és garantia de que no serà fàcil i estareu
sols, i això no és aigua clara, i menys tractant-se de les Tríades... Espero
que recordis aquesta conversa el proper cop que parlem un cop tornem de Mart.
La Moon deixà de parlar durant uns
segons, fent que les seves paraules ressonessin a la ment d’en Queran durant
uns segons, un silenci que va semblar durar minuts. Sempre present, sempre amb
ell, la veu amiga de Moon va continuar tombant informació d’interès als ports
sinàptics implantats al cervell. En una fracció de segon en Queran havia
adquirit el coneixement dels intricats túnels dels trens de levitació, els
districtes i les rutes de Nova Shangai, com si hagués estat vivint tota la vida
allà. La ciutat marciana més gran de la transhumanitat, amb més de 37 milions
d’habitants, ja no li era desconeguda.
Mart era l’únic planeta que es va
començar a terraformar abans de la gran caiguda i després de les guerres s’hi
va seguir treballant, una de les grans esperances del futur. Una esperança
controlada per les corporacions que eren les senyores i majores de l’aigua que
havien recuperat, les que havien finançat els miralls planetaris que escalfen
el planeta mitjançant la llum del sol que s’hi reflectia. Les grans
corporacions que, al cap i a la fi, eren les propietàries invisibles de la
majoria de la vida de tot el sistema. Elles no eren però la única mà invisible
que movien els fils, no, les màfies també es disputaven el protagonisme.
Endinsat en els seus
pensaments del poder de les corporacions i les màfies, va mirar cap a la dreta
per la finestra del vehicle on estava assegut i va reconèixer de seguida el seu
destí, alçant-se davant seu. La comissaria KR2, la primera en construir-se en
aquesta ciutat. Era l’edifici més baix de la zona, tot i haver-n’hi altres amb
menys plantes. El que venien a buscar estava en en el més profund de les
instal·lacions.
- Les targetes d’accés que us he
donat les heu de destruir un cop dins. Ja sabeu com. –va dir el pilot del
vehicle directament a les muses de tothom. -
Baixeu per l’ascensor d’accés per treballadors sintètics BET-A situat al sector est del port 3. Després heu
de girar pel corredor G a la dreta. És el menys usat. Un cop a la planta menys
tretze busqueu els serveis i canvieu-vos. Si us enxampen no us poden
capturar...
- Vius. - Va interrompre’l secament
la veu de Matt – Ja ho sabem. Amb qui creus que parles?
- Som-hi. No tenim gaire temps. – va
dir en Queran juntament amb el comandament: - “Desembarcar. JA!”
Les portes del vehicle
gravitatori es van obrir a l’uníson. Cinc persones van baixar amb el mateix
objectiu. Robar la pila cortical del cadàver de la Shuju, membre de les Tríades
morta a mans dels ràngers marcians, durant una trifulca. Què feia Firewall
recuperant una pila de les Tríades? Les ajudava? Sonava estrany, però coses més
rares s’havien vist. O potser les espiava? Fos el que fos en volia una
informació molt preuada per fer-los entrar així, sense deixar cap rastre que
els relacionés amb l’organització... En Queran no podia evitar fer-se aquestes
preguntes mentre la Moon l’escoltava, patint a la vegada per ell i la seva maleïda
curiositat que el podia portar pel camí de la perdició.
Queran, centra’t en la missió – li va
xiuxiuejar just quan entraven a la comissaria.
Registre 0002 – Knutt
La Knutt va tornar la
mirada al reflexe del polividre encastat a la paret. Sempre escollia
reenfundar-se en el mateix cos. Era la seva imatge personal del seu “ego”. Una
madura però jove dona humana, amb els trets facials petitons i arrodonits. Un
petit nas punxegut empolsimat per pigues
separaven dos ulls rodons i marrons. El cabell marró clar ben arrapat contra el
cap, amb una clenxa de dreta a esquerra.
Els llavis fins però carnosos i les orelles un xic sortides. Un cos compacte,
de la gama estàndard de mercat, amb quatre accessoris personalitzats. Allà , quieta i autocontemplativa, va fer
aparèixer una imatge de se mare. La seva musa va començar automàticament una
subrutina d’identificació, per posar nom a la cara que apareixia, però abans de que arribés a cap resultat li
va ordenar parar.
- M: reconf.c25 recon #T Modif.
Ag333/2p – es va dir la Knutt a si mateixa autoconfigurant-se paràmetres de la
musa amb l’experiència de hacker avançada que tenia. – I ara espavila.
Va deixar caure la
bossa que portava penjada a l’espatlla i abans de que toqués el terra, els
reflexes híperestressats van fer moure les mans i treure la roba. Es va vestir
amb l’uniforme de Marshall que els havia aconseguit el seu contacte. Va ficar
la roba que havia portat uns moments abans i la targeta de seguretat en una
bossa de plàstic, la va tancar i va abocar un líquid transparent a dins. El
contingut, en contacte amb el líquid, va començar a fumejar. La bossa es va
inflar, i quan semblava que anava a explotar, el gas es va liquar en un moc
verdós poc dens que va tirar pel vàter. Un
potent sistema de succió es va endur el contingut i acompanyada pel silenci
posterior, es va adonar que estava sola.
Llavors l’ansietat de la solitud la va escanyar.
-
Nois? – va dir pel canal intern
encriptat – ja esteu? Us espero fora.
- No ens ha donat temps encara de
preparar-nos com és degut. Espereu-nos un moment - va contestar la veu de
l’Èrix.
-
Èrix, vinga va! trigueu tant que
sembleu realment dos – la rèplica sarcàstica d’en Queran no va fer-se esperar.
-
Jo ja estic. – va dir de seguit la
veu d’en Sion. I va projectar un emoji de careta somrient al grup – però la
roba em va gran.
- La propera vegada comprat un morf
d’adult i no et passarà això. Va espavilem – va concloure en Matt, impacient
per entrar a l’acció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario