Històries salvatges. Recompte de cadàvers (2/3)

 Registre 0003 - Matt

Aquest ranger giracamises els ha estat útil per entrar, roba, targetes i indicacions bàsiques que els ha permès arribar ràpidament i sense ser vistos al dipòsit de cadàvers. Se’n refia el just i necessari, a l’hora de la veritat, veurà què ha de fer amb ell.

Al fons de l’habitació s’alça una paret, que recorda vagament a una nevera gegant. Les seves portes deixen entreveure la multitud de morfs que esperen autòpsies, que algú els reclami o pobres desgraciats a l’espera de ser enviats a la deixalleria per re-aprofitar les parts que encara poden servir i dotar a les consciències més pobres d’un cos amb una història que desconeixen, de segona mà, i que potser alguna ment més conscient del seu entorn arribaria a intuir la memòria d’un cos que ha patit.

En Matt busca sempre ser conscient del que passa al seu entorn, no li agrada que res se li passi per alt. La sala on es troben ara no és molt gran i hi ha un parell de forenses fent una autòpsia a un homínid que té la pila cortical destruïda per complet, pobre desgraciat que possiblement no torni a reviure.

La Knutt, com si no existissin, s’acosta decidida a una de les portes, l’obre i enretira la llitera, obrint el sac negre silenciosament… el rostre coincideix amb la imatge que la Moon havia distribuït per la malla interna de l’equip, aquesta dona és un crack, l’ha trobada de seguida i així els ho comunica a tots al moment.

Sembla que ha estat fàcil, massa? Un pensament fugaç recorre la ment d’en Matt quan de sobre observa com el rostre de la Knutt es queda immers en una concentració activa, ulls en blanc… Vés a saber quina informació traginant.

La Skye li reprodueix internament una alarma que està sonant a la comissaria, aïllada de la malla exterior, dins el propi circuit dels Marshalls:

-          Hi ha hagut un intent d’accés a proves no autoritzat.

Sempre tant perspicaç, Matt… No podia ser tant fàcil com pensaves. Necessites res? No gràcies, Skye.

Els dos forenses segueixen fent l’autòpsia. Mentrestant veu com en Queran s’acosta al cadàver de la Shuju, sota la mà prepara un bisturí, “ben fet Queran, vés per feina i extreu ja la pila”, pensa.

La Knutt segueix amb els ulls clucs, teclejant mentalment. Reconeix la seva expressió. “Que hi hagi sort”, li desitja internament en Matt mentre comença a caminar per posicionar-se entre un dels forenses i al resta del seu equip, serà feina seva distreure els forenses de la sala.

-          Ei, tu, què fas aquí?

En Matt es gira, impassiu i amb tota la normalitat del món.

-          Estic redactant l’informe sobre la víctima B325.

-          Aquí?

-          On si no podré veure el detall de la causa de la mort i de com ha quedat la seva pila?

El forense que havia interceptat a en Matt amb preguntes tenyides de certa sospita sembla que accepta la resposta i segueix amb la seva feina.

Registre 0004 - Èrix

L’alarma conforme que hi havia personal no autoritzat segueix sonant. El segon forense de la sala treballa en un dels cadàvers, com si no veies la resta de ràngers que sospitosament havien entrat a la morgue. Només una mirada molt perspicaç com la seva podia arribar a veure com els músculs del seu cos estaven alerta, tivats, a l’espera que passés quelcom.

Mentrestant una veu interna dissuadeix a l’Èrix de matar a aquella gent de ment simple e innocents. La seva musa EX és l’únic estímul repressiu que disposa. Inspira profundament, i analitza la situació. Acte seguit ordena al seu cos d’humà 2.0 , o també anomenats Refets, a caminar decidit directe cap al doctor que està activant l’alarma interna.

A mesura que avança amb pas ferm veu com el doctor obre de bat a bat els ulls i posa cara de pòker. Ha vist altres vegades aquesta reacció en bars, just avanç de que sortissin volant dents.

-        Tinent de Corbeta Èrix. Informi’ns. – borda l’Èrix

-         Com? – tartamudeja el doctor

-       Ja ens ha escoltat. És que és sord? – li treu de les mans la tauleta amb la que estava treballant. – Portem mesos reportant errors severs de forma, contingut i ... PERO QUINA MERDA ÉS AQUESTA!? – crida a ple pulmó senyalant amb un dit metàl·lic la tauleta. – A l’empara del segon epígraf de l’article tres-cent quinze de la llei de Registre Genetic Marcià l’estudi nefelomètric està malament, si fos correcte brillaria com una llanterna. I això d’aquí, és que no ho veu? L’estudi microscòpic està mal redactat. Ho veu o no? – i col·loca l’aparell a escassos centímetres de la cara del doctor.

Alguna cosa canvia en l’aire. Els cossos del forenses es tensen i es miren entre ells amb cara de circumstàncies.

-         Disculpi senyor Ranger.

-       TINENT! És tinent de corbeta. Ja els ho hem dit.– la veu de EX l’informa que ha realitzat un    anàlisis de retina i que s’han cregut el seu engany. – I apagui aquesta maleïda alarma. Ens està tornant bojos!

En el canal conjunt dels cincs companys es fa el silenci. Sense necessitat de verbalitzar-ho la Knutt fa saber que està en ple hackeig del sistema i que els guàrdies segueixen el seu camí cap aquí. Com si es tractés d’un videojoc, es projecta en la ment de tots un mapa detallat de les instal·lacions. Uns punts vermells parpellejant s’aproximen cap a quatre punts blaus i dos blancs. En una fracció de segon les ments enllaçades parlen i tramen que fer. I com en una opereta, cadascú es comença a moure amb un propòsit.

-        Ara ens mostrarà el dipòsit. – diu l’Èrix movent el seu cos un pas enrere i deixant via lliure cap a la porta al doctor amb qui parlava.

Les paraules de l’Èrix han acabat centrant tota l’atenció dels forenses. En Queran aprofita la distracció per sigilosament extreure de forma ràpida i magistral la pila cortical de la Shuju, empès per la motivació de sortir el més aviat possible d’una comissaria en alerta abans que els agafin i s’hagin d’autodestruir a ells mateixos.

 Registre 0005 - Knutt

El deixar de ser humana per ser una entitat cibernética que intenta controlar a una altra, és com explicar-li a una persona invident què és un color. És com una lluita entre dos deïtats on qui perd ho pot perdre tot, o si més no, oblidar-ho.

Cada cop que la Knutt deixava el cibermón per tornar a la vida material i veia la cara dels que la miraven, volia explicar com es sentia. Però mai hi havia temps.

-     He intentat crear una alarma d’incendi en un altre habitació... però no he pogut – va dir   avergonyida la Knutt per la malla grupal. – el sistema és més robust del que havia calculat.

-      Potser si ataco en paral·lel el firewall del sistema ho aconseguim junts – Va respondre en     Queran, amb el seu característic tarannà proper.

-          Bona idea. Continuaré controlant el sistema i donant-vos visió de les càmeres. Necessito tota la meva concentració, aviseu-me si passa quelcom.

-          Fa cinc segons que t’estic guiant cap allà, tranquil·la – va notar la pressió de les mans infantils d’en Sion al seu braç. I amb un cop de cap en Sion assenyala una porta amb un panell d’accés.

Aquests moments eren els pitjor per la Knutt. Quan la seva ment l’arrossegava al món dels sentits violentament. En els milisegons de fer una passa havia travessat els tres estats de consciència possible; del cel cibernètic, a la malla grupal acabant al món terrenal. Per tornar volant a la solitud del món fred, mentre es deixava arrossegar.

 Registre 0006 - Sion

-        Haurem d’agrair a l’Èrix aquesta perspicàcia, no creus “Lior”? - li pregunta a la seva musa en una conversa interna- Ha aconseguit que el forense ens acompanyi a la sala de “deshechos”.

-    Cert, però encara està molt a prop, massa, de la sala on han disparat la segona alarma silenciosa.

-         Saps si la Knutt ha aconseguit desactivar-la?

-        No, crec que no… De fet acaba d’enviar un missatge que l’Èrix no ha acabat de convèncer del  tot el forense amb la història aquesta de ser d’assumptes interns i ha dit als babuins on som… Tindrem visita en escassos segons, és moment d’amagar-se o passar a l’acció.

De sobte en Queran s’acosta a en Sion i li deixa a les mans la pila cortical.

-        Sion, serà millor que t’amaguis als conductes de ventilació. Ets l’únic que hi cap, i l’únic que si van maldades tindrà més opcions a escapar sense ser vist i complir la missió. - El mira amb aquella barreja d’amic i de germà gran, la seva aparença causa en pocs aquest efecte, i en Queran és un d’ells. - Vinga amunt.

Com si d’un sac de palla es tractés, en Queran l’agafa i l’ajuda a arribar als conductes. Dels canells d’en Sion apareix de sobte un conjunt d’eines amb les que en un tres i no res obre la reixa dels conductes on s’enfila àgilment. Tenir cos de nen és el seu avantatge, tot i que normalment és mal vist a tot arreu. Des de la reixa veu com la resta de companys s’amaguen excepte en Queran mateix i l’Èrix que es queden revisant el manifest, com si certament investiguessin la desaparició de proves documentals cabdals per tancar uns crims de Nova Shangai.

-        Bona sort - els desitja a tots per la malla i just quan comença a emprendre camí veu per la cua de l’ull com els babuins, guardians d’aquesta comissaria, obren la porta i entren a la sala. No els veu la cara però sap perfectament pel to de veu, llunyà però suficient proper per entendre el que no es diu, que la seva actitud no és gens cordial. - Merda! Els estan escanejant les ID’s…  Lior, ara es complicarà oi? Les nostres ID’s no estan preparades per fer-nos passar per rangers.

-      És cert Sion, les ID  que us ha proporcionat la vostra router cobreixen les vostres identitats reals, amb un escaneig superficial no n’hi haurà prou per saber qui sou realment. Però no us protegeixen per fer-vos passar pel cos policial de Nova Shangai. Recorda el que t’ha dit en Queran, tu ara tens la pila i la missió és el més important. Ells tenen la seva còpia de seguretat per poder-se reenfundar si no aconsegueixen sortir d’aquí.

En Sion, amb certa recança però sabent que ara mateix la seva presència a la sala poc els podria ajudar, segueix caminant pels conductes, actuant per intuïció segons el mapa que la Knutt els havia deixat a la malla. Arriba a una bifurcació i gira cap al sud, li sembla sentir la veu d’en Matt de lluny parlant amb un dels babuins… És el darrer que escolta. Espera de totes totes, no perdre el contacte amb el seu equip. Bona sort companys, pensa interiorment.