La corporación Guardián descubrió el exoplaneta Yetti hace dos semanas. La puerta se abre hacia un sistema de túneles, aparentemente de creación inteligente. El ambiente es acogedor(si no respirable), a 0,8 g, 0,5 atmósferas de presión, 99% de nitrógeno, –4 °C. Ahora envía un primer equipo para explorar el complejo.

 

Esta es la tercera y última de las aventuras de una hoja que salieron en el crowfounding de Eclipse Phase y que ahora os traemos adaptada a Savage Aventura.  Agradecemos nuevamente la traducción de Carlos García al castellano y Fran+ al català que nos ha permitido adaptarla. No sería una partida al uso de Eclipse Salvaje, esta tiene un cierto toque dungeonero y nos ha parecido a algunos de los que la hemos jugado un homenaje a los Vorox de Fadding Suns.



El gancho para la aventura que usé yo fue en partidas anteriores introducir publicidad en la Realidad aumentada de los jugadores entrando en el Hotel Helm (nano op2) sobre la lotería que organiza la Corporación Guardián para enviar a exploradores a los mundos nuevos de las Puertas Pandora. Así que uno de los jugadores fue el afortunado y Firewall al detectarlo amañó el resultado para poder acceder a un planeta externo. 

Aprovecho para recomendaros jugarla en tiempo real, así es como la arbitré con mi mesa de juego, siguiendo el tiempo que indica en la aventura que tardará en volver a abrirse la Puerta de Pandora. En esta ocasión los mapas dinámicos para Foundry (el VTT que uso) no los puedo enlazar pero si indicaros que podéis  encontrarlos en The Trove.

Aquí podéis descargaros la aventura:

Nano 3.  Español.

Nano 3. Català.



Registre 0007 - Matt

Per la ment d’en Matt comencen a aparèixer tot d’imatges profetitzants de què pot acabar passant en els següents minuts si emprenen el camí de les armes. Coneix molt bé l’organització policial i militar i ara mateix estan en el seu territori, en minoria no aconseguiran sortir d’aquí en vida. Decideix doncs, passar a l’acció però amb una tàctica menys agressiva. Surt del seu camuflatge apareixent a escena per interrompre el caos que estaba a punt de generarse.

-    Què estan fent? Es pot saber quin problema hi ha amb les identificacions? - Espeta en Matt mentres es dirigeix al primer guàrdia que ha tret l’arma i que ara se’l mira curiós, atret en certa manera per les seves paraules, però amb la pistola encara en mà.

En Matt no sap si aconseguirà imposar la seva voluntat a les ments animals, però torna a projectar la pregunta, lletra a lletra, so a so i veu com aconsegueix entrar en la ment simple i plana d’aquest ranger babuí. La ment de primat intenta resistir-se però no té èxit. En Matt pot arribar a ser molt perspicaç i convincent.

-      Si us plau, torni a comprovar la seva pantalla. NO hi ha cap problema  amb el Tinent de Corbeta.

-   Disculpi sergent Tom - diu el guarda de rostre simiesc després de tornar a mirar la pantalla iescanejar-lo a ell mateix - no hi ha cap problema, sembla un petit error inicial. Els deixem seguir amb la seva feina.

-        No pateixin, de fet ja estem acabant.- Respira profundament i sembla que el silenci posarà punt i final al diàleg quan els ulls d’en Matt s’il·luminen i un somriure depredador se li dibuixa al rostre. - Però… si fossin tan amables de guiar-nos cap a la sortida ... no tenim res més a fer aquí, hem vist tot el que necessitàvem.

-       Sí, i tant Sargent Tom, és per aquí. - El cos pelut dona mitja volta i arrenca a caminar.

La veu dolça de la Knutt apareix a la seva ment. Serena i somrient felicita a en Matt per la seva intervenció, que catalogaria com divina, si no fos perquè fa temps que els dos van deixar de creure en poders sobrenaturals més enllà de la seva ment i la seva psique. Ara la seva veu es dirigeix a tots:

-     Matt, ho has aconseguit. Ens has deixat via lliure i pel que veig tots s’estan movent ja cap a altres zones. Ha corregut la veu que les nostres identificacions són correctes i sembla que no ens tornaran a molestar per ara, almenys aquests. Però a tots, no ens relaxem, la comissaria segueix segellada. Seguim endavant i sortim d’aquí el més ràpid possible.

Sion, a tu t’envio els mapes, ens veiem al passadís que et marco. Més enllà hi ha una sala, crec que de descans, i diria que no hi ha ningú. Vigila però.

 Registre 0008 - Queran

A molts els genera repugnància, fàstic i rebuig. L’ús que se’n va fer, els experiments fallits i molts altres en són els motius racionals. Però ells només veuen la carcassa, la pell que sagna, l’alçada pueril i un rostre infantil sense arribar a accedir a la part habitada d’aquest cos. Molts  ja hauran oblidat com els nostres avantpassats van néixer en forma criatura i van anar creixent fins a formar-se persones… No puc evitar veure dins d’aquest despreci, un despreci paral·lel cap al éssers simples, de carn i ossos, que molts consideren inferiors i denigrants. Éssers que van ser el bressol de la humanitat. I nosaltres, avui i aquí, en som l’evolució, no hauríem de despreciar tant allò que fa segles vam ser. En Sion me’ls recorda, i la seva mirada lluny de ser pueril transmet una força vital que tants altres voldrien tenir. I en canvi, molts el tractaran amb despreci per ocupar un cos d’infant, o potser apartaran la mirada amb fàstic, pobres curts de mira. No sé què va empènyer a en Sion a viure dins d’un morf neotècnic, sovint es tanca en banda i no es deixa mostrar del tot. Petit i gran company de ciències, d’alguna manera el sento proper, la seva aparença desperta en mi els records dels avantpassats que en el seu dia van marxar de la Terra i em genera un sentiment de protecció cap a ell.

En Queran surt dels seus pensaments més profunds com despertat per la Moon i veu per fi sortir en Sion de la sala amb una expressió d’alleugeriment al rostre. Els músculs d’en Queran es comencen a relaxar poc a poc, tornant en la posició d’alerta i preparat per la fugida, però el rostre ha deixat entreveure certa tranquil·litat al veure tornar el seu petit company sa i estalvi.

-      No hi havia ningú. Knutt, gràcies per mostrar-me el camí! Esteu tots bé? Estava preocupat. - La seva veu infantil, sempre atenta amb la resta de l’equip, ressona dins les seves ments.

Tots fan un símbol assertiu a la malla i segueixen en moviment sincronitzat cap a la sortida principal de la comissaria. Han deixat enrere sales d’interrogatori, passadissos i ascensors que travessen l’edifici con venes buides.

-        Queran?

-        Si, Moon?

-      Us esteu ja acostant a la recepció. Només us en separa aquesta porta automàtica, però vigila amb el guàrdia, no fa cara de bons amics.

El primer en acostar-s’hi és en Matt, decidit, però la porta roman tancada. Frena el pas i al cap d’uns segon la porta s’obre sola. És la màgia de la Knutt que des d’un racó torna ara del seu subconscient amb una brillantor als ulls causada per l’èxtasis de l’èxit:

-          Nois, això ha estat bufar i fer ampolles - diu per la malla.

-        Queran, massa fàcil, massa ràpid, vigila! - L’adverteix la seva musa sempre alerta. El guàrdia ja ha tret la pistola i els amenaça, fent saltar totes les alarmes de la Comissaria.

Ni en Matt aconsegueix convèncer-lo ni sotmetre’l ara, el combat sembla inevitable. L’Èrix passa a l’acció, i un dolç caos de trets, foc i fum se succeeix.

La ràbia encén en Queran, la seva expressió lluny de la nostàlgia habitual que desprèn, s’omple d’ira. La visió de veure com disparen als seus companys i com en Sion s’amaga per protegir la pila i el seu petit cos poden amb qualsevol racionalitat. De les seves mans comencen a créixer unes urpes afilades, un implant que rememora les capacitats animals dels felínids i de les anguiles, unes urpes que volen deixar sentir al guarda la descàrrega elèctrica que l’hauria de deixar atordit amb un sol cop. Les paraules no han tingut èxit i ara vol frenar aquesta bogeria abans que sigui massa tard però perd el control de si mateix, amb tota la fura del seu atac fa un pas en fals, caient sobre el mostrador, les urpes es claven dissortadament en la fusta clàssica, just davant del guarda que s’aparta ràpidament, evitant que ni tan sols s’hi acosti.

-         Shit! Pensa intentant alliberar les seves mans.

 Registre 0009 - Èrix

Una seqüència d’imatges apareixen pel seu visor, implacable en el combat l’Èrix es prepara, tot observant com en Matt tira una granada de fum i comença a córrer cap a la porta. Una jugada un pèl arriscada, els pot generar cobertura però a la vegada els farà més difícil atacar-los i deixar-los el camí lliure.

L’Èrix, com un ésser superior, escolta la Calíope i repassa la posició dels seus companys. “Pobre ésser esquifit i no qualificat per aquestes situacions” pensa quan veu en Sion amagat. La Knutt, amb els ulls tancats i el maxilar apretat, està fent un esforç d’algun tipus però sembla que no se’n surt i que aquest cop no podrà vèncer les defenses de la comissaria, més li val que canviï d’estratègia perquè deixar-la segellada no ajuda gens. I en Queran, aquest encara segueix atrapat en una fúria que l’ha encegat en un dels pitjor moments. Oportú com ell sol.

Tot seguit, la Calíope li marca al mapa la darrera posició coneguda dels seus enemics. El ranger més proper és la seva primera víctima, s'abalança cap a ell clavant-li una ganivetada que el deixa fora de joc. Aixeca el cap i veu el combat entre “el segador”, un oficial ben entrenat amb un perillós morf de combat, i en Matt. El primer li dispara amb unes bales que lluny de fer-li massa mal el deixen visible per tots en les seves ments.

-    Erix això eren bales buscadores. Ara tothom el podrà veure. Sempre ens acaben portant  problemes. En Matt ha perdut l’avantatge que volia causar amb el camuflatge del fum.

-         Gràcies Calíope, sort en té l’equip de tenir-me a mi, si no la lluita estaria perduda.

Un a un els ràngers van caient entre ganivetades i bales. Quan ja només en queden dos, comença a observar com en Queran arriba a deslliurar-se de les seves pròpies urpes.

-         Ja era hora Queran! T’uniràs tard a la festa, per variar! - El to de veu sorneguer de l’Èrix dibuixa una ganyota al rostre d’en Queran. 

-         Vinga va no et passis Èrix - li respon tot entrant a la cabina on ara queda el cos inert del rànger que abans se li havia escapat.

En Queran desapareix sota la seva caputxa. Com la Knutt, ara és ell qui s’aïlla del món, dels trets, de les bales, de la remor de la vida i la mort que va inundant la recepció d’una comissaria sumida en el caos. No és a temps d’observar gaire què fa però ho pot imaginar, de sobte se sent un so sec i metàl·lic seguida d’una veu victoriosa:

-         A tots, porta exterior oberta. Ja podeu anar a la sortida principal, recordeu que ens espera el nostre transport. A tocar el dos abans que arribin més reforços. - Sembla que per fi en Queran ha fet quelcom de bo!

Comença a veure en Sion corrent, utilitzant qualsevol moble o cadira com a cobertura. La història ve de lluny, en alguna missió es va quedar coix i quelcom li va passar que el va marcar de per vida. Encara recorda el dolor d’aquella ferida tot i que ara ja no en queda ni rastre.

Ara és la seva. El fum comença a disipar-se i localitza la posició exacta del segador, un ésser dissenyat pel combat. Amb un parell de passes s’hi acosta i l’ataca. Ell es gira, amb uns ulls mecànics encegats d’una ràbia impossible en un objecte. Quan l’Èrix ha perdut la empenta de l'atac, el segador troba que és el seu torn de trinxar-lo i l’apunta amb l’arma. La metralladora, en comptes de disparar fa un soroll electric estrany i fumeja lleugerament.  En un segon atac, empès per la adrenalina i la desesperació, desenfunda un sabre làser i s'abalança contra l’Èrix, que a l’estar més calmat, llegeix l’acció i aprofita per desfer-se del segador. Aixeca el cap d’agafar l’espasa que senduu com trofeu i ja no hi ha ningú . Ell és el darrer en abandonar la comissaria i pujar al cotxe del rànger renegat que els havia estat proporcionant ajuda fins aleshores.

-         Arranca - li crida mentres tanca la porta.

Comença una persecució frenètica pels carrers de Nova Shangai. Els ràngers els segueixen i per uns moments els tenen a sobre, els embesteixen però el renegat aconsegueix mantenir el control. Quantes vegades havia estat ell el perseguidor? Algunes però no masses… les seves dots de conducció són apreciades però no suficients.

La Knutt i en Queran, un al costat de l’altre, amb la mirada absent i els ulls en blanc estan en un silenci absolut. Sembla que treballin en equip quan de sobte la Knutt exclama:

-         El tenim! Tenim el cotxe dels ràngers controlat - obre els ulls de bat a bat, mirada penetrant i vibrant, plena d’emoció continguda.

-         Apagueu la bobina! - Crida l’Èrix per la malla. La jugada mestra que culmina la seva fugida.

Veuen com l’altre vehicle comença a descendre fins que el perden de vista, a la llunyania escolten l’explosió i poden imaginar-se com s’estimba contra la superfície de Mart.

Missió complerta. Tornem a la nau. L’Èrix mira el punt de lagrange, el punt d’equilibri entre la inèrcia i la gravetat, on se situen les estacions espacials, on la gravetat les subjecta evitant que es deixin anar a la deriva, però sense atreure-les cap al planeta. El perfecte equilibri.

Ara només queda entregar la pila cortical a la nostre Router de Firewall, Euridin. No semblava una missió fàcil i no ho era, com tantes altres vegades, es juguen la vida sense saber perquè. Però compleixen, i això per ell és suficient.

 Registre 0003 - Matt

Aquest ranger giracamises els ha estat útil per entrar, roba, targetes i indicacions bàsiques que els ha permès arribar ràpidament i sense ser vistos al dipòsit de cadàvers. Se’n refia el just i necessari, a l’hora de la veritat, veurà què ha de fer amb ell.

Al fons de l’habitació s’alça una paret, que recorda vagament a una nevera gegant. Les seves portes deixen entreveure la multitud de morfs que esperen autòpsies, que algú els reclami o pobres desgraciats a l’espera de ser enviats a la deixalleria per re-aprofitar les parts que encara poden servir i dotar a les consciències més pobres d’un cos amb una història que desconeixen, de segona mà, i que potser alguna ment més conscient del seu entorn arribaria a intuir la memòria d’un cos que ha patit.

En Matt busca sempre ser conscient del que passa al seu entorn, no li agrada que res se li passi per alt. La sala on es troben ara no és molt gran i hi ha un parell de forenses fent una autòpsia a un homínid que té la pila cortical destruïda per complet, pobre desgraciat que possiblement no torni a reviure.

La Knutt, com si no existissin, s’acosta decidida a una de les portes, l’obre i enretira la llitera, obrint el sac negre silenciosament… el rostre coincideix amb la imatge que la Moon havia distribuït per la malla interna de l’equip, aquesta dona és un crack, l’ha trobada de seguida i així els ho comunica a tots al moment.

Sembla que ha estat fàcil, massa? Un pensament fugaç recorre la ment d’en Matt quan de sobre observa com el rostre de la Knutt es queda immers en una concentració activa, ulls en blanc… Vés a saber quina informació traginant.

La Skye li reprodueix internament una alarma que està sonant a la comissaria, aïllada de la malla exterior, dins el propi circuit dels Marshalls:

-          Hi ha hagut un intent d’accés a proves no autoritzat.

Sempre tant perspicaç, Matt… No podia ser tant fàcil com pensaves. Necessites res? No gràcies, Skye.

Els dos forenses segueixen fent l’autòpsia. Mentrestant veu com en Queran s’acosta al cadàver de la Shuju, sota la mà prepara un bisturí, “ben fet Queran, vés per feina i extreu ja la pila”, pensa.

La Knutt segueix amb els ulls clucs, teclejant mentalment. Reconeix la seva expressió. “Que hi hagi sort”, li desitja internament en Matt mentre comença a caminar per posicionar-se entre un dels forenses i al resta del seu equip, serà feina seva distreure els forenses de la sala.

-          Ei, tu, què fas aquí?

En Matt es gira, impassiu i amb tota la normalitat del món.

-          Estic redactant l’informe sobre la víctima B325.

-          Aquí?

-          On si no podré veure el detall de la causa de la mort i de com ha quedat la seva pila?

El forense que havia interceptat a en Matt amb preguntes tenyides de certa sospita sembla que accepta la resposta i segueix amb la seva feina.

Registre 0004 - Èrix

L’alarma conforme que hi havia personal no autoritzat segueix sonant. El segon forense de la sala treballa en un dels cadàvers, com si no veies la resta de ràngers que sospitosament havien entrat a la morgue. Només una mirada molt perspicaç com la seva podia arribar a veure com els músculs del seu cos estaven alerta, tivats, a l’espera que passés quelcom.

Mentrestant una veu interna dissuadeix a l’Èrix de matar a aquella gent de ment simple e innocents. La seva musa EX és l’únic estímul repressiu que disposa. Inspira profundament, i analitza la situació. Acte seguit ordena al seu cos d’humà 2.0 , o també anomenats Refets, a caminar decidit directe cap al doctor que està activant l’alarma interna.

A mesura que avança amb pas ferm veu com el doctor obre de bat a bat els ulls i posa cara de pòker. Ha vist altres vegades aquesta reacció en bars, just avanç de que sortissin volant dents.

-        Tinent de Corbeta Èrix. Informi’ns. – borda l’Èrix

-         Com? – tartamudeja el doctor

-       Ja ens ha escoltat. És que és sord? – li treu de les mans la tauleta amb la que estava treballant. – Portem mesos reportant errors severs de forma, contingut i ... PERO QUINA MERDA ÉS AQUESTA!? – crida a ple pulmó senyalant amb un dit metàl·lic la tauleta. – A l’empara del segon epígraf de l’article tres-cent quinze de la llei de Registre Genetic Marcià l’estudi nefelomètric està malament, si fos correcte brillaria com una llanterna. I això d’aquí, és que no ho veu? L’estudi microscòpic està mal redactat. Ho veu o no? – i col·loca l’aparell a escassos centímetres de la cara del doctor.

Alguna cosa canvia en l’aire. Els cossos del forenses es tensen i es miren entre ells amb cara de circumstàncies.

-         Disculpi senyor Ranger.

-       TINENT! És tinent de corbeta. Ja els ho hem dit.– la veu de EX l’informa que ha realitzat un    anàlisis de retina i que s’han cregut el seu engany. – I apagui aquesta maleïda alarma. Ens està tornant bojos!

En el canal conjunt dels cincs companys es fa el silenci. Sense necessitat de verbalitzar-ho la Knutt fa saber que està en ple hackeig del sistema i que els guàrdies segueixen el seu camí cap aquí. Com si es tractés d’un videojoc, es projecta en la ment de tots un mapa detallat de les instal·lacions. Uns punts vermells parpellejant s’aproximen cap a quatre punts blaus i dos blancs. En una fracció de segon les ments enllaçades parlen i tramen que fer. I com en una opereta, cadascú es comença a moure amb un propòsit.

-        Ara ens mostrarà el dipòsit. – diu l’Èrix movent el seu cos un pas enrere i deixant via lliure cap a la porta al doctor amb qui parlava.

Les paraules de l’Èrix han acabat centrant tota l’atenció dels forenses. En Queran aprofita la distracció per sigilosament extreure de forma ràpida i magistral la pila cortical de la Shuju, empès per la motivació de sortir el més aviat possible d’una comissaria en alerta abans que els agafin i s’hagin d’autodestruir a ells mateixos.

 Registre 0005 - Knutt


El deixar de ser humana per ser una entitat cibernética que intenta controlar a una altra, és com explicar-li a una persona invident què és un color. És com una lluita entre dos deïtats on qui perd ho pot perdre tot, o si més no, oblidar-ho.

Cada cop que la Knutt deixava el cibermón per tornar a la vida material i veia la cara dels que la miraven, volia explicar com es sentia. Però mai hi havia temps.

-     He intentat crear una alarma d’incendi en un altre habitació... però no he pogut – va dir   avergonyida la Knutt per la malla grupal. – el sistema és més robust del que havia calculat.

-      Potser si ataco en paral·lel el firewall del sistema ho aconseguim junts – Va respondre en     Queran, amb el seu característic tarannà proper.

-          Bona idea. Continuaré controlant el sistema i donant-vos visió de les càmeres. Necessito tota la meva concentració, aviseu-me si passa quelcom.

-          Fa cinc segons que t’estic guiant cap allà, tranquil·la – va notar la pressió de les mans infantils d’en Sion al seu braç. I amb un cop de cap en Sion assenyala una porta amb un panell d’accés.

Aquests moments eren els pitjor per la Knutt. Quan la seva ment l’arrossegava al món dels sentits violentament. En els milisegons de fer una passa havia travessat els tres estats de consciència possible; del cel cibernètic, a la malla grupal acabant al món terrenal. Per tornar volant a la solitud del món fred, mentre es deixava arrossegar.

 Registre 0006 - Sion

-        Haurem d’agrair a l’Èrix aquesta perspicàcia, no creus “Lior”? - li pregunta a la seva musa en una conversa interna- Ha aconseguit que el forense ens acompanyi a la sala de “deshechos”.

-    Cert, però encara està molt a prop, massa, de la sala on han disparat la segona alarma silenciosa.

-         Saps si la Knutt ha aconseguit desactivar-la?

-        No, crec que no… De fet acaba d’enviar un missatge que l’Èrix no ha acabat de convèncer del  tot el forense amb la història aquesta de ser d’assumptes interns i ha dit als babuins on som… Tindrem visita en escassos segons, és moment d’amagar-se o passar a l’acció.

De sobte en Queran s’acosta a en Sion i li deixa a les mans la pila cortical.

-        Sion, serà millor que t’amaguis als conductes de ventilació. Ets l’únic que hi cap, i l’únic que si van maldades tindrà més opcions a escapar sense ser vist i complir la missió. - El mira amb aquella barreja d’amic i de germà gran, la seva aparença causa en pocs aquest efecte, i en Queran és un d’ells. - Vinga amunt.

Com si d’un sac de palla es tractés, en Queran l’agafa i l’ajuda a arribar als conductes. Dels canells d’en Sion apareix de sobte un conjunt d’eines amb les que en un tres i no res obre la reixa dels conductes on s’enfila àgilment. Tenir cos de nen és el seu avantatge, tot i que normalment és mal vist a tot arreu. Des de la reixa veu com la resta de companys s’amaguen excepte en Queran mateix i l’Èrix que es queden revisant el manifest, com si certament investiguessin la desaparició de proves documentals cabdals per tancar uns crims de Nova Shangai.

-        Bona sort - els desitja a tots per la malla i just quan comença a emprendre camí veu per la cua de l’ull com els babuins, guardians d’aquesta comissaria, obren la porta i entren a la sala. No els veu la cara però sap perfectament pel to de veu, llunyà però suficient proper per entendre el que no es diu, que la seva actitud no és gens cordial. - Merda! Els estan escanejant les ID’s…  Lior, ara es complicarà oi? Les nostres ID’s no estan preparades per fer-nos passar per rangers.

-      És cert Sion, les ID  que us ha proporcionat la vostra router cobreixen les vostres identitats reals, amb un escaneig superficial no n’hi haurà prou per saber qui sou realment. Però no us protegeixen per fer-vos passar pel cos policial de Nova Shangai. Recorda el que t’ha dit en Queran, tu ara tens la pila i la missió és el més important. Ells tenen la seva còpia de seguretat per poder-se reenfundar si no aconsegueixen sortir d’aquí.

En Sion, amb certa recança però sabent que ara mateix la seva presència a la sala poc els podria ajudar, segueix caminant pels conductes, actuant per intuïció segons el mapa que la Knutt els havia deixat a la malla. Arriba a una bifurcació i gira cap al sud, li sembla sentir la veu d’en Matt de lluny parlant amb un dels babuins… És el darrer que escolta. Espera de totes totes, no perdre el contacte amb el seu equip. Bona sort companys, pensa interiorment.

Registre 0001 - Queran

Queran, aquesta missió és diferent. Vigila, no vull que ens perdem de vista, ja saps què vull dir. Anar a Mart és com un regal, però que us encomanin un tipus de missió que ha de quedar en secret és garantia de que no serà fàcil i estareu sols, i això no és aigua clara, i menys tractant-se de les Tríades... Espero que recordis aquesta conversa el proper cop que parlem un cop tornem de Mart.

La Moon deixà de parlar durant uns segons, fent que les seves paraules ressonessin a la ment d’en Queran durant uns segons, un silenci que va semblar durar minuts. Sempre present, sempre amb ell, la veu amiga de Moon va continuar tombant informació d’interès als ports sinàptics implantats al cervell. En una fracció de segon en Queran havia adquirit el coneixement dels intricats túnels dels trens de levitació, els districtes i les rutes de Nova Shangai, com si hagués estat vivint tota la vida allà. La ciutat marciana més gran de la transhumanitat, amb més de 37 milions d’habitants, ja no li era desconeguda.

Mart era l’únic planeta que es va començar a terraformar abans de la gran caiguda i després de les guerres s’hi va seguir treballant, una de les grans esperances del futur. Una esperança controlada per les corporacions que eren les senyores i majores de l’aigua que havien recuperat, les que havien finançat els miralls planetaris que escalfen el planeta mitjançant la llum del sol que s’hi reflectia. Les grans corporacions que, al cap i a la fi, eren les propietàries invisibles de la majoria de la vida de tot el sistema. Elles no eren però la única mà invisible que movien els fils, no, les màfies també es disputaven el protagonisme.

Endinsat en els seus pensaments del poder de les corporacions i les màfies, va mirar cap a la dreta per la finestra del vehicle on estava assegut i va reconèixer de seguida el seu destí, alçant-se davant seu. La comissaria KR2, la primera en construir-se en aquesta ciutat. Era l’edifici més baix de la zona, tot i haver-n’hi altres amb menys plantes. El que venien a buscar estava en en el més profund de les instal·lacions. 

-      Les targetes d’accés que us he donat les heu de destruir un cop dins. Ja sabeu com. –va dir el pilot del vehicle directament a les muses de tothom. -  Baixeu per l’ascensor d’accés per treballadors sintètics BET-A  situat al sector est del port 3. Després heu de girar pel corredor G a la dreta. És el menys usat. Un cop a la planta menys tretze busqueu els serveis i canvieu-vos. Si us enxampen no us poden capturar...

-        Vius. - Va interrompre’l secament la veu de Matt – Ja ho sabem. Amb qui creus que parles?

-   Som-hi. No tenim gaire temps. – va dir en Queran juntament amb el comandament: - “Desembarcar. JA!”

Les portes del vehicle gravitatori es van obrir a l’uníson. Cinc persones van baixar amb el mateix objectiu. Robar la pila cortical del cadàver de la Shuju, membre de les Tríades morta a mans dels ràngers marcians, durant una trifulca. Què feia Firewall recuperant una pila de les Tríades? Les ajudava? Sonava estrany, però coses més rares s’havien vist. O potser les espiava? Fos el que fos en volia una informació molt preuada per fer-los entrar així, sense deixar cap rastre que els relacionés amb l’organització... En Queran no podia evitar fer-se aquestes preguntes mentre la Moon l’escoltava, patint a la vegada per ell i la seva maleïda curiositat que el podia portar pel camí de la perdició.

Queran, centra’t en la missió – li va xiuxiuejar just quan entraven a la comissaria.

Registre 0002 – Knutt

La Knutt va tornar la mirada al reflexe del polividre encastat a la paret. Sempre escollia reenfundar-se en el mateix cos. Era la seva imatge personal del seu “ego”. Una madura però jove dona humana, amb els trets facials petitons i arrodonits. Un petit nas punxegut  empolsimat per pigues separaven dos ulls rodons i marrons. El cabell marró clar ben arrapat contra el cap,  amb una clenxa de dreta a esquerra. Els llavis fins però carnosos i les orelles un xic sortides. Un cos compacte, de la gama estàndard de mercat, amb quatre accessoris personalitzats.  Allà , quieta i autocontemplativa, va fer aparèixer una imatge de se mare. La seva musa va començar automàticament una subrutina d’identificació, per posar nom a la cara que apareixia,  però abans de que arribés a cap resultat li va ordenar parar.

-       M: reconf.c25 recon #T Modif. Ag333/2p – es va dir la Knutt a si mateixa autoconfigurant-se   paràmetres de la musa amb l’experiència de hacker avançada que tenia. – I ara espavila.

Va deixar caure la bossa que portava penjada a l’espatlla i abans de que toqués el terra, els reflexes híperestressats van fer moure les mans i treure la roba. Es va vestir amb l’uniforme de Marshall que els havia aconseguit el seu contacte. Va ficar la roba que havia portat uns moments abans i la targeta de seguretat en una bossa de plàstic, la va tancar i va abocar un líquid transparent a dins. El contingut, en contacte amb el líquid, va començar a fumejar. La bossa es va inflar, i quan semblava que anava a explotar, el gas es va liquar en un moc verdós poc dens que va tirar pel vàter.  Un potent sistema de succió es va endur el contingut i acompanyada pel silenci posterior, es va adonar que estava sola.  Llavors l’ansietat de la solitud la va escanyar.

-          Nois? – va dir pel canal intern encriptat – ja esteu? Us espero fora.

-      No ens ha donat temps encara de preparar-nos com és degut. Espereu-nos un moment - va     contestar la veu de l’Èrix.

-          Èrix, vinga va! trigueu tant que sembleu realment dos – la rèplica sarcàstica d’en Queran no va   fer-se esperar.

-          Jo ja estic. – va dir de seguit la veu d’en Sion. I va projectar un emoji de careta somrient al grup – però la roba em va gran.

-         La propera vegada comprat un morf d’adult i no et passarà això. Va espavilem – va concloure en Matt, impacient per entrar a l’acció.


 Mapas, mapas y más mapas. Esto es lo que encontraréis en esta ayuda de juego para Eclipse Phase, una serie de los planos y mapas que he ido recopilando, y que sirven para ambientarnos. Quizás sea por deformación profesional pero todo me queda mucho más claro con ellos. Los he ido recopilando de diferentes webs o redes sociales así que sería complejo atribuir los derechos pero desde aquí agradezco a la gente que hace estos mapas tan útiles para mi , y espero que lo sean para vosotros.




















 La regla básica que seguiremos para adaptar los implantes a Eclipse Salvaje sería siguiendo la premisa dada en la adaptación a edición Aventura: 


El problema es cuando un implante no se rige por modificadores o escapa a la lógica de Savage Worlds. Ese sería el caso del implante Neurachem: 

Adaptar la velocidad no tiene una relación directa con alguna habilidad o atributo en Savage. La idea es adaptar siguiendo la lógica o bien buscar algún implante parecido en la Guía de Ciencia Ficción o busc ar alternativas en otras ambientaciones. En este caso hemos optado por cambiar el ornamento como si fuera una ventaja, conviertiendo el poseedor de este implante en Rápido o Temple dependiendo del nivel del implante: 


Evidentemente queda a discrección del master la dificultad para que lo encuentren, el precio y la justificación para obternerlo, pero no optaría por facilitarlo dado que el implante confiere unas ventajas bastante elevadas. 


Firewall rastreó un paquete exsurgente a un restaurante de comida experimental. Ahora los personajes deben interceptarlo antes de que infecte a miles.

Para celebrar el Día del rol gratis os traemos una nueva aventura de las Nano operaciones que hemos  adaptado a Savage Worlds Edición Aventura para Eclipse Salvaje. Agradecemos la traducción de Carlos García al castellano y Fran+ al català que nos ha permitido adaptarla. 

Podéis descargar la aventura y los mapas que hemos usado para jugarla online:


Un pequeño detalle que introduje fue el contrato del Hotel Helm, que les aparece mediante realidad aumentada al entrar en el hotel. Por desgracia por error lo borré y solo conservo la captura de la primera página que queda en roll20, os lo dejo por si os es útil. 










Previous PostEntradas antiguas Inicio